português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
CORT GENERAL DE CATALUNYA []
References found:
279   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 14
go to page                         


1 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Brazo militar de Cataluña durante el primer gobierno de Felipe V (1700-1705) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 15 (2014) , p. 73-107
Notes a peu de pàgina. Bibiliografia.

Al desembre de 1703 el Braç Militar es negava a obeir l'ordre de modificació del testament de Carles II. Argumentava per a això l'Estament Militar "Només era una junta establerta de noblesa en Corts, sense tenir comunicat tal poder". Crida l'atenció el concepte tan simple que el Braç té de si mateix, més si es tenen en compte que uns anys més tard, el Comte de Robres considerava que "cap més que aquest cos és comprès en l'extirpació de les lleis pàtries, decretades pel senyor Felip V". Com és possible aquestes impressions tan oposades? L'objectiu d'aquest article és analitzar l'actuació del Braç Militar de Catalunya durant els anys de la Guerra de Successió i posar de manifest el paper decisiu que va tenir aquesta institució en la defensa del marc constitucional català.


Matèries: Cort General de Catalunya ; Braç militar ; Felip V d'Espanya ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1705
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5104413
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Vinculació de Maria de Castella, reina d'Aragó (1416-1458), amb la ciutat de Tortosa / Carme Rosario Torrejón
Rosario Torrejón, Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 101-122 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l'estudi de la vinculació de la reina Maria de Castella (1401-1458) amb la ciutat de Tortosa. Aquesta relació es contempla des del prisma de la política a partir de les reunions de corts, actes de justícia arbitrats per la sobirana dins la diòcesi, així com la relació d'aquesta amb el món del comerç i els problemes que afeixugaven els mariners i mercaders de l'època.


Matèries: Monarques ; Dona ; Convents ; Cort General de Catalunya ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals
Matèries: Maria de Castella (1401-1458)
Àmbit:Tortosa ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1416 - 1458]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/421092
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Vila reial de Pals a les Corts Catalanes / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 56-59 : il. (Història


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Cort General de Catalunya ; Drets i privilegis
Àmbit:Pals ; Baix Empordà
Cronologia:[1454 - 1626]
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 279
select
print

Bookmark and Share
Cort General de Barcelona (1480-1481) / [Josep M. Bringué i Portella (Ed.)]



Barcelona : Parlament de Catalunya : Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, Drets i Memòria, 2023
CLIII, 731 p. ; 25 cm (Textos jurídics catalans, 39. Lleis i costums, 2/16) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Textos en català i llatí, resums en català, castellà i anglès.
ISBN 9788409488896

La col·lecció "Textos Jurídics Catalans" recull els textos legals que estructuren les institucions i la vida política catalana. Aquest volum aplega la documentació oficial essencial, conservada històricament als arxius reial i dels braços, relativa a la Cort General de Catalunya convocada a Barcelona pel comte rei Ferran II el 15 de setembre de 1480, i que es va estendre al llarg de dotze mesos, entre el novembre d'aquell any i el següent. Inclou, d'inici, la transcripció del procés familiar conjunt dels tres braços, així com també el procés del protonotari, a través del qual podem conèixer amb molt detall l'activitat del monarca a la Cort, el debat fiscal i la producció legislativa. Obre la publicació un estudi introductori a càrrec de Josep M. Bringué i Portella i la clou un índex onomàstic. (Editorial).



Matèries: Cort General de Catalunya ; Ferran II el Catòlic ; Documentació jurídica ; Dret ; legislació
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1480 - 1481
Autors add.:Bringué i Portella, Josep M. (Ed.)
Autors add.:Cort General de Catalunya ; Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, Drets i Memòria ; Parlament de Catalunya
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Pere el Gran i les constitucions del 1283 / Francesc Cortiella i Òdena
Cortiella i Òdena, Francesc


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VIII, núm. 61-62 (1985) , p. 9-17


Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarques ; Pere II el Gran ; Cort General de Catalunya ; Legislació ; Pactisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3353977
https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/1985 absc 61-62.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Monjos amb càrrecs a la Diputació del General de Catalunya segles XIV-XVIII / Anscari M. Mundó Marcet
Mundó i Marcet, Anscari Manuel


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 51 (1980) , p. 151-161
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Clergues ; Monestirs ; Diputació del General de Catalunya ; Braç eclesiàstic ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1379 - 1713
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3353801
https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/1980 absc 51.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bandits, banditry and royal power in Catalonia between the 16th and 17th centuries / Ernest Belenguer i Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 45-57
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

This article is a synthesis of a phenomenon banditry in Catalonia which peaked in the century and a half between approximately 1500 and 1630. In this article, by banditry we mean the kind waged by both the upper classes and nobility and the lower classes. With forerunners in the late Middle Ages, banditry is ultimately part of a history of social transversality in all sectors, which seriously hindered its official repression from the Crown to the Diputació del General (General Deputation) because bandits had infiltrated all the institutions, including the Reial Audiència (Appellate Court). This article then describes the most vivid periods of banditry, its leading personalities or groups, including the nyerros and cadells, and the savage violence that it generated far and wide. Nonetheless, a minimal comparison with broad swaths of the Mediterranean reveals that banditry is not unique to the history of Catalonia.


Matèries: Edat moderna ; Bandolerisme ; Bandolers ; Nyerros i cadells ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya ; Virreis ; Poder polític ; Poder local
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1630]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/89271
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bandolers, bandositats i poder reial a Catalunya entre els segles XVI i XVII / Ernest Belenguer i Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 149-160
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

El present article és una síntesi d'un fenomen l'anomenat bandolerisme català que va tenir la seva puixança al llarg d'un segle i mig entre 1500 i 1630, més o menys. S'adverteix que per bandolerisme s'entén tant el que prové de classes altes, com la noblesa, com el més popular. Al cap i a la fi, amb precedents també baixmedievals, forma part d'una història de transversalitat social en tots els àmbits, qüestió que dificulta molt més la repressió oficial des de la Corona fins a la Diputació del General perquè hi havia filtracions bandoleres en totes les institucions, inclosa la Reial Audiència. Després es descriuen les etapes més llampants del bandolerisme, les seves personalitats o grups fonamentals, entre d'altres els de nyerros i cadells, i la cruel violència que per tots els llocs generà. Nogensmenys la comparació mínima que es fa amb amples zones de la Mediterrània posa de manifest que el bandolerisme català no és un fet que apareix únicament en la història del nostre país.


Matèries: Edat moderna ; Bandolerisme ; Bandolers ; Nyerros i cadells ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya ; Virreis ; Poder polític ; Poder local
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1630]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/89286
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Corts de Montblanc de 1638, unes corts que mai se celebraren / Francesc Badia i Batalla
Badia i Batalla, Francesc


En: El Foradot. Montblanc, núm. 60 (maig-juny 2010), p. 14-16 : il.
Notes.


Matèries: Edat moderna ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Montblanc
Cronologia:1634
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000495848 [Exemplar complet]
Localització: UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 279
select
print

Bookmark and Share
Guillem de Guimerà / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Arrels : miscel·lània d'aportacions històriques i documentals de l'Espluga de Francolí. L'Espluga de Francolí, núm. 3-5 (1989)
Inclou apèndix documental.



Matèries: Biografia ; Noblesa ; Diputació del General de Catalunya ; Presidents de la Generalitat ; Cort General de Catalunya
Matèries: Guimerà i d'Abellà, Guillem de (13??-13??)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[13?? - 13??]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona; B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Pere Anguera (Reus); B. Municipal (Alcover); Biblioteca Popular de Valls; B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Braç Militar de Catalunya (1602-1714) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


València : Publicacions de la Universitat de València, [2016]
232 p. : il. ; 25 cm (Història, 176) 
XXXè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (edició extraordinària 2014). Bibliografia.
ISBN 9788491340119

Al 1715 José Patiño informava a Felip V que el Braç Militar de Catalunya "se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros". Aquest llibre pretén explicar com funcionava el Braç Militar i entendre de quina manera el seu desenvolupament històric en va fer una institució clau per entendre la Guerra de Successió a Catalunya. Preguntar-se pel Braç Militar suposa endinsar-se en els trets específics de la noblesa catalana al segle XVII, una noblesa que en aquell moment pateix una crisi dïidentitat a nivell europeu. En aquest context: quin paper van tenir els membres de lïestament militar? Qui controlava la institució i quina va ser la reacció de la noblesa catalana davant la crisi generalitzada de l'estament? La resposta a aquesta i altres preguntes les podreu trobar dins les planes dïaquesta obra. (Editorial).


Matèries: Edat moderna ; Guerra de Successió ; Exèrcit ; Noblesa ; Institucions polítiques ; Braç militar ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1602 - 1714
Autors add.:Universitat de València
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/49595/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Problema de la formació dels "Usatges" de Barcelona / Ferran Valls i Taberner
Valls i Taberner, Ferran


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any II, Vol. II, núm. 7 (gener 1925), p. 28-33


Matèries: Usatges de Barcelona ; Drets i privilegis ; Dret local ; Dret català ; Dreut feudal ; Edat mitjana ; Cort General de Catalunya ; Legislació
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1058 - 1068]
Accés: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084545 [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De Verbis Potestatis. A representatividade política na Catalunha de Pedro, o Cerimonioso, um exemplo na semântica europeia [Fitxer informàtic] / Rogerio Ribeiro Tostes ; [dirigida per: Flocel Sabaté]
Ribeiro Tostes, Rogerio


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Sabaté, Flocel. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (686 p.)

Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l'Antiguitat, però presa a l'univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l'auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s'enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d'actuació de cada un d'ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d'una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d'una trajectòria històrica d'enfortiment de l'autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l'horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d'aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l'aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l'ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d'una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d'adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d'una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se'n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d'una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s'adona de si mateixa i busca la imposició d'una voluntat unànime -aquella del cos místic- sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Cort General de Catalunya ; Pere III el Cerimoniós ; Monarques ; Poder polític ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1336 - 1387]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669165
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 279
select
print

Bookmark and Share
De les Corts al Parlament : segles XIII-XX / Cristòfol A. Trepat
Trepat i Carbonell, Cristòfol A.


Barcelona : Barcanova, 1992
96 p. : il. ; 19 cm (Biblioteca bàsica d'història de Catalunya. Els temes) 
Bibliografia. Índex. Glossari.
ISBN 8475337147



Matèries: Cort General de Catalunya ; Diputació del General de Catalunya ; Parlament de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1200 - 1992]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 279
select
print

Bookmark and Share
Recull de capítols de corts i altres textos jurídics promulgats pels reis de la corona catalanoaragonesa en les diferents corts, entre 1375 i 1400



[1375-1400]
145 f. ; 30 cm
Documents en llatí i alguns textos en català.

Conté: 1. Nota de luismes de la ciutat de Barcelona, Luisme de stabliments; amb anotacions en català afegides a la 1a meitat s. XV (f. 1-1v) ; 2. De consuetudine concessione et privilegiorum et libertatum a domino Petro deo gratia rege Aragonum et Sicilie concessarum civibus Barchinonae in Curia Generali, Recognoverunt proceres (f. 2-15) ; 3. In curia Barchinone; capítols de corts de Barcelona.1282 (f. 16-25) ; 4. Fórmula de jurament dels jueus, inc.: Hec est forma qualiter fiat sacramentum judeorum quando intendunt jurare contra christianos tenentes rotulum in rollo, Girona, 26 de febrer de 1241 (f. 26v-30v) ; 5. Confirmació de consellers de Barcelona per part d'Alfons II, rei de Catalunya-Aragó. 29 de març de 1286 (f. 31-32v) ; 6. In curia Montissoni; capítols de corts de Montsó. 1289 (f. 33-39) ; 7. Confirmatio privilegiorum facta per dominum regem Jacobum civitati Barchinone. 1291 (f. 39v-40) ; 8. Constitutiones facte per dominum regem Jacobum in prima curia Barchinone. 1291 (f. 40v-46v) ; 9. Constitutiones facte per dominum regem Jacobum in civitate Barchinone. 1295 (f. 46v-48v) ; 10. Secunda curia domini regis Jacobi celerata in civitate Barchinone. 1299 (f. 49-57) ; 11. Interpretatio et declaratio facta istius verbi debiti. 1300 (f. 57v-58) ; 12. Curie Ilerde; capítols de corts de Lleida, 1301 (f. 58v-63) ; 13. Constitutiones Barchinone facte per dominum regem Jacobum; capítols de corts de Barcelona, en català. 1301 (f. 63-67v) ; 14-19. Declaratio facta super salariis notariorum, i altres cinc textos jurídics. Lleida, Barcelona, Saragossa 1301-1304 (f. 67v-72) ; 20. Constitutiones facte per dominum regem Jacobum in curia generali Montis Albi; capítols de corts de Montblanc. 1307 (f. 72v-77v) ; 21. Sententia lata super laudimiis (f. 78-82) ; 22. Constitutiones facte per dominum regem Jacobum in civitate Barchinone; capítols de corts de Barcelona (f. 82v-83v) ; 23. De officialibus qui debent tabulam. 1311, 1318 (f. 84-89v) ; 24. Constitutiones facte per dominum regem Jacobum in civitate Gerunde; capítols de corts de Girona. 1309 (f. 90-97) ; 25-30. Diverses textos jurídics. 1330, 1325. 1313. 1285, 1324, 1357 (f. 97-100v) ; 31. Constitutiones facte in vila Perpiniani per dominum regem Petrum; capítols de corts de Perpinyà. [1356] (f. 101-110v) ; 32. Constitutiones facte et ordinate in villa Cervarie per dominum regem Petrum; capítols de corts de Cervera. 1359 (f. 111-117v) ; 33. Constitutiones elate in villa Montissoni per dominum regem Petrum; capítols de corts de Montsó. 1363 (f. 118-128) ; 34. De mostaçafio. 1339 (f. 128v-130v) ; 35. Constitutiones Dertuse; capítols de corts de Tortosa. 1365 (f. 131-135) ; 36. Sententia lata inter vicarium et baiulum Barchinone (f. 135v-143) ; 37. Sobre l'avituallament de Barcelona. Gandesa, 1337 (f. 143-144) ; 38. Sobre els hospicis de Barcelona. Tortosa, 1370 (f. 114-145) ; 39. Anotacions en català. Afegides a la 1a meitat s. XV (f. 145v).



Matèries: Corona d'Aragó ; Edat mitjana ; Fonts documentals ; Jaume II el Just ; Pere III el Cerimoniós ; Cort General de Catalunya ; Corts Generals de la Corona ; Legislació ; Dret consuetudinari ; Dret català
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1375 - 1400
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 279
select
print

Bookmark and Share
Tortosa a les sessions de Corts Catalanes de 1632 : Pere Joan Miravall, un síndic fatarellut "al peu de la obra" / Josep Capdeferro Pla
Capdeferro i Pla, Josep


En: 141405 Actes de les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta, 1716 : el cas de La Fatarella. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2013. p. 383-410
 (Comunicacions



Matèries: Cort General de Catalunya ; Càrrecs públics
Matèries: Miravall, Pere Joan
Àmbit:Fatarella, la ; Tortosa ; Catalunya
Cronologia:1632
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ambaixadors catalans a Madrid. Els inicis de la guerra de separació (1640-1641) / [ressenya de:] Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 214-218 (Ressenyes
Ressenya de:
- Muñoz González, Antoni; [et al.]. Ambaixadors catalans a Madrid : els inicis de la Guerra de Separació (1640-1641) / Antoni Muñoz González, Josep Catà Tur. Barcelona : Rafael Dalmau, 2015


Matèries: Ressenyes ; Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Diplomàtics ; Cort General de Catalunya ; Institucions polítiques ; Allotjaments ; Felip IV de Castella i III d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Madrid
Cronologia:1640 - 1641
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369384
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 279
select
print

Bookmark and Share
Cataluña : una sociedad fracturada en el umbral de la guerra / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 14-19 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

Sempre és arriscat ressaltar aquells problemes que van influir en els inicials avatars polítics de la societat catalana al començament del sis-cents. La progressiva pèrdua de jurisdicció de la Corona al principat va accelerar la crisi política, agreujada per les contínues denúncies de la Generalitat davant el suposat comportament inconstitucional dels oficials reals. Les Corts de 1626 i la seva continuació quatre anys més tard, en 1632, van fracassar a oferir una sortida mínimament consensuada. A partir d'aquesta data, les esperances per a arribar a un acord es van diluir. La protesta davant els allotjaments de la població, que suportava una creixent crisi econòmica, va precipitar la ruptura.



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Crisi política ; Institucions polítiques ; Monarquia ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1600 - 1640]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 279
select
print

Bookmark and Share
Montblanc, seu temporal del govern de la Generalitat de Catalunya (juny-agost de 1490) / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: El Foradot. Montblanc, núm. 115 (desembre 2019), p. 22-25 : il.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Montblanc ; Catalunya
Cronologia:1490
Localització: UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 279
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Quid de la cuestión : sobre sentencias de Visita y su ejecución : el caso de la Visita del General de Catalunya, 1599-1711 / Ricard Torra-Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 41, núm. 2 (2019) , p. 339-367
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Al llarg de les últimes dècades, l'estudi dels sistemes de fiscalització presents en l'espai polític de la Monarquia Hispànica dels Àustries ha gaudit d'una notable producció. En aquest sentit, Visites, Judicis de Residència i Perquisicions han estat estudiades profusament, la qual cosa ens ha portat a comprendre molt millor tant el seu funcionament, com les seves virtuts i punts febles. No obstant això, encara que una part gens menyspreable d'aquests estudis ha apuntat a l'aparent "inutilitat" d'aquests sistemes, cap ha emprès un estudi sistemàtic de les sentències per ells promulgades. L'objectiu d'aquest article és l'anàlisi de les sentències de la Visita del General de Catalunya i el seu mecanisme d'execució.


Matèries: Edat moderna ; Institucions polítiques ; Monarquia ; Sentències ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya
Matèries: Austries, Casa dels
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1599 - 1711
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7183874


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 14
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3